*HISTÒRIA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
La lluita que representa les festes de moros i cristians després d´una sèrie de batalles en parlament i la posterior rendició té les seues arrels en els poblats originaris. Les costes de llevant de la península ibèrica, al llarg dels anys, han patit moltíssimes invasions d´altres pobles. És per això que els nostres ascendents hagueren de lluitar constantment per a sobreviure. La base principal de les nostres festes és la invasió musulmana que va sofrir la península ibèrica l´any 711. Durant segles, les tropes islàmiques dominaren el territori i conviviren pacíficament amb els cristians. És d’aquesta època, quan trobem semblances amb els actes que hui en dia es representen a les festes de moros i cristians. Per exemple, les ambaixades, els parlaments o la caiguda de les ciutats, etc.
La reconquesta va significar la lluita entre diferents religions i aquest motiu cobrà una gran importància quan se celebraven les festes a tots els pobles en honor al patró. Aleshores, és quan començaren a nàixer les diferents organitzacions, com les milícies, confraries, companyies, etc. Aquestes acompanyaven el patró durant la processó amb trabucs i mosquets(arma de foc portàtil emprada durant els segles XVI i XVIII, més llarga i pesant que el fusell) mentre disparaven en honor de les autoritats i del patró de la població. A Ontinyent, hi ha documentades les joies que atorgava el consell en el concurs de ballesters l´any 1588. Poc a poc, la participació d´aquestes companyies en les processons al patró anaren augmentant i es reorganitzaren en festes de desfilades de gent amb indumentària d´època o soldadesca i, també s’associaren a altres tipus o modalitats festives com ara els balls populars (el ball del moret) i els teatres devocionals d´arrel barroca com ara la comèdia famosa de Llutxent(1776). El rei Carlos III fou qui prohibí el 15 d´octubre de l’any 1771 l´ús de la pólvora a l´interior de les poblacions i açò va motivar que moltes companyies enviaren documents de protesta demanant que es retractara la prohibició, ja que la pólvora era un dels principals pilars de la festa. Es desconeix , si en el Consell de Castella, figura l´expedient pel qual diferents poblacions obtingueren la llicència per a disparar en les festes locals. Poc a poc, s’anaren assolint com a festes majors unides a diferents devocions fins a arribar a la primera meitat del segle XX. És, per descomptat, quan les milícies van adoptar la indumentària soldadesca dels samarretes roges o garibaldins. A partir de la segona meitat del segle passat es donà un canvi d´interpretació a les festes i es medievalitzaren.
Alfred Garcia