Benvinguts Garibaldins més que un nom... un Sentiment

.

Sentiment garibaldí

11
*HISTÒRIA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

   La lluita que representa les festes de moros i cristians després d´una sèrie de batalles en parlament i la posterior rendició té les seues arrels en els poblats originaris. Les costes de llevant de la península ibèrica, al llarg dels anys, han patit moltíssimes invasions d´altres pobles. És per això que els nostres ascendents hagueren de lluitar constantment per a sobreviure. La base principal de les nostres festes és la invasió musulmana que va sofrir la península ibèrica l´any 711. Durant segles, les tropes islàmiques dominaren el territori i conviviren pacíficament amb els cristians. És d’aquesta època, quan trobem semblances amb els actes que hui en dia es representen a les festes de moros i cristians. Per exemple, les ambaixades, els parlaments o la caiguda de les ciutats, etc.

   La reconquesta va significar la lluita entre diferents religions i aquest motiu cobrà una gran importància quan se celebraven les festes a tots els pobles en honor al patró. Aleshores, és quan començaren a nàixer les diferents organitzacions, com les milícies, confraries, companyies, etc. Aquestes acompanyaven el patró durant la processó amb trabucs i mosquets(arma de foc portàtil emprada durant els segles XVI i XVIII, més llarga i pesant que el fusell) mentre disparaven en honor de les autoritats i del patró de la població. A Ontinyent, hi ha documentades les joies que atorgava el consell en el concurs de ballesters l´any 1588. Poc a poc, la participació d´aquestes companyies en les processons al patró anaren augmentant i es reorganitzaren en festes de desfilades de gent amb indumentària d´època o soldadesca i, també s’associaren a altres tipus o modalitats festives com ara els balls populars (el ball del moret) i els teatres devocionals d´arrel barroca com ara la comèdia famosa de Llutxent(1776). El rei Carlos III fou qui prohibí el 15 d´octubre de l’any 1771 l´ús de la pólvora a l´interior de les poblacions i açò va motivar que moltes companyies enviaren documents de protesta demanant que es retractara la prohibició, ja que la pólvora era un dels principals pilars de la festa. Es desconeix , si en el Consell de Castella, figura l´expedient pel qual diferents poblacions obtingueren la llicència per a disparar en les festes locals. Poc a poc, s’anaren assolint com a festes majors unides a diferents devocions fins a arribar a la primera meitat del segle XX. És, per descomptat, quan les milícies van adoptar la indumentària soldadesca dels samarretes roges o garibaldins. A partir de la segona meitat del segle passat es donà un canvi d´interpretació a les festes i es medievalitzaren.


                                                                                         Alfred Garcia

PRESENTACIÓ LLIBRE ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS A LUXEN

PRESENTACIÓ LLIBRE ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS A LUXEN
El pròxim 24 de desembre de 2012 ix a la venda el llibre Origen i evolució de les festes de Moros i Cristians a Luxen. En ell es fa un repàs històric de les celebracions des de l´edat mitjana fins l´época actual, incidint en l´organigrama fester i fent una extensa descripció de totes les filaes que han contribuït al desenvolupament i arrelament d´aquestes manifestacions festives recreacionistes al municipi. Tot i això, s´analitza el recorregut a través dels temps dels textos de les ambaixades, així com dels ambaixadors que difongueren la història local. L´autor de l´obra és Alfred Garcia i compta amb el recolzament de la Germandat de Moros i Cristians de Llutxent. A més a més, han col·laborat diferents personalitats llutxentines de la cultura. Estarà a la venda en llibreries especialitzades així com al seu domicili. ISBN: 978-84-616-0874-4. Origen i evolució de les festes de Moros i Cristians a Luxen, 266 pàgines.

PRESENTACIÓ DE LA CAPITANA ESTEFANIA LANGA PAVIA

PRESENTACIÓ  DE  LA  CAPITANA  ESTEFANIA  LANGA  PAVIA
El passat 26 d´ovtubre es presentà a la seu social del carrer sant Antoni el càrrec de capitana de la filà Lloburkanes que recaigué en Tefi, una de les seues afiliades des de la seua fundació en 2007.

Participació de la filà Garibaldins a l´entrada de Benigànim

Participació de la filà Garibaldins a l´entrada de Benigànim
El passat 25 d´agost de 2012, els Garibaldins van participar a l´entrada de Moros i Cristians amb motiu de la capitania de la filà Arquers. Tot un gest de germanor amb els companys del municipi de Benigànim.

FIRA MEDIEVAL A DAROCA 2012

FIRA  MEDIEVAL  A  DAROCA  2012
L´últim cap de setmana de juliol els Moros i cristians de Llutxent es traslladaren fins a la ciutat del Jiloca per desenvolupar dues entrades triomfals de les seues respectives hosts. La participació dels Garibaldins va ser una constant junt a altres filaes llutxentines. Un símptoma inequívoc de la germanor i la vitalitat de festa de tots els seus membres.

Garibaldins, filà abanderada 2012

Garibaldins, filà abanderada 2012

SOPAR DE CONFRATERNITAT A LA SEU DELS BOQUIMOLLS I RECITADA DE L´AMBAIXADA DE L´APARELL

SOPAR  DE  CONFRATERNITAT  A  LA  SEU  DELS  BOQUIMOLLS  I  RECITADA  DE  L´AMBAIXADA  DE L´APARELL
Una gran nit junt als membres dels Boquimolls on gaudírem de la música i companyia d´una cataifa molt festera. L´Ordre dels Caragols obsequià amb un detall commemoratiu que reflexava l´esdeveniment.

FI D´UN ANY MAGNÍFIC I MÀGIC

FI D´UN ANY MAGNÍFIC I MÀGIC
Després de viure un intens any ple d´activitats lúdiques i festives, hem arribat a la fi. Amb un monòleg que provocà grans rialles entre el públic i una festa a la fi d´aquest amb la companyia de la filà Benimerins. Passem el testic a aquests últims i els desitgem a tots ells i als capitans Paco Pous i Josefa Garcia un any esplendorós.

UNA FOTO PER AL RECORD I AMB LA PARTICIPACIÓ DELS KALIFES

UNA  FOTO  PER  AL  RECORD  I  AMB  LA  PARTICIPACIÓ  DELS  KALIFES
Molt emotiva la Capitania.

MÉS QUE UN NOM.....UN SENTIMENT

MÉS QUE UN NOM.....UN SENTIMENT
Fou a l´estiu de l´any 2003 quan un grup d´amics ens reunirem al Bar Paloma i decidírem constituir la filà. Un any després, al mes de maig informarem al president de la Germocril, Ximo el pintor, de les nostres ganes de participar activament a la festa i, amb l´ajuda de la Germocril ferem realitat el somni i fundarem la Comparsa Garibaldins.