Benvinguts Garibaldins més que un nom... un Sentiment

.

diumenge, 30 de novembre de 2014

Crònica Mig Any Llutxent 2014

   

 El darrer cap de setmana d´octubre, la localitat de Llutxent va celebrar, com és habitual, els actes del Mig Any fester. Justament,   aquesta  data  remarca  l´equador  i l´anunci dels últims sis mesos per a les festes de 2015. Si més no, les celebracions van estar coordinades per la Germandat de Moros i Cristians qui fou, a més, l´encarregada de la posada en escena d´una activitat nova i aglutinant.

Pel que fa als actes, començaren el divendres dia 24 d´octubre a les 21:30 hores amb la presentació del que serà el càrrec fester de les pròximes festes, Juanjo Espí Pérez. El festeig, marcat de simbolisme, es va dur a terme a la seu de la filà Bokimolls. Una associació lligada, innegablement, al renaixement de l´actual esquema fester. Els presentadors foren Borja Català i Dídac Canet qui, endemés, van desenvolupar un guió amb el privilegi donat a la vila de Llutxent l´any 1455. Per a aquest propòsit, comptaren amb la participació del president d´Honor Domingo Bosca i altres autoritats com el batle José Miguel Aranda, el president de la Germocril Rafa Sanjerónimo i el president dels Caragols, Ricard Estornell. Amb tot, d´altres amb lligams familiars també participaren, com Miguel Martí. Després de la presentació del capità, tots els festers, els familiars, l´assessor religiós, els vocals, les entitats bancàries, els representants de les filaes, etc van gaudir d´un sopar de germanor i revetlla fins altes hores de la matinada.


    El dissabte 25 d´octubre, els festers es congregaren en els respectius caus de les filaes per al dinar i, més tard, a les 18:00 hores es va executar al Castell-Palau de Llutxent, l´am-baixada infantil. Aquesta nova activitat va comptar amb la participació dels ambaixadors infantils Pau Estornell, Sergi Martí i Neus. Tots tres feren vibrar al nombrós públic assistent i, encara més, cal destacar que la gran afluència de festers propicià que el pati del Castell quedara ple, de gom a gom, per veure la interpretació del text escrit per a l´ocasió.                 L´ambaixada fa un breu repàs de la història local amb la negociació i la rendició final de la plaça, respectivament. Tot seguit, es realitzà la missa en honor dels festers difunts. A les 20:00 hores, totes les filaes s´aplegaren a la Creu de Roquises per iniciar la tradicional entrada dels exèrcits croats i sarraïns. Les diferents bandes de música acompanyaren les filaes Turqueses, Benimerins, Safires, Raboses, Kalifes, Mahometanes, Templaris, Pikamà, Garibaldins, Lloburkanes i Bokimolls. Durant el recorregut s´observà la il·lusió dels festers i els seus caps d´esquadra al ritme de les marxes més cadencioses i marcials. Finalitzada   l´entradeta, es realitzà el sopar de costum i la gran revetlla musical fins la matinada.

                                                                                    




                                                   
Alfred Garcia


dimarts, 8 de juliol de 2014

Representació de l´ambaixada Mora al Monestir de Llutxent


El passat mes de juny es realitzà la representació de l´ambaixada Mora i Cristiana amb motiu del dinar de germanor dut a terme per l´associació de jubilats i pensionistes de la Vall d´Albaida.  Si més no, l´escenificació fou promoguda per aquest col·lectiu i, posteriorment, executada pels ambaixadors de la Germandat de Moros i Cristians de Llutxent. Santi, Juan Martí i Pepe Pérez recitaren la magnífica història del nostre poble i, a més a més, emocionaren als assistents ambs els seus dots característics interpretatius. Fou una més de les escenes post-festeres on es va apreciar, de primera mà, la gran tasca duta a terme pels components del consell d´ambaixades i els parlamentaris al llarg d´aquest any per recrear, de manera fidel al text, els passatges més substanciosos.

L´acte va concloure amb una sèrie d´activitats que els jubilats i pensionistes de la Vall d´Albaida pogueren gaudir a un marc incomparable, com és el Monestir del Corpus Christi de Llutxent. Edifici construït en una zona boscosa, de gran repercussió històrica per la llegenda que es desprén d´ella amb el Miracle dels Corporals com a recolzament d´una èpica batalla del segle XIII.

dilluns, 23 de juny de 2014

Recreació medieval Calatayud


El passat cap de setmana vam estar de visita a la ciutat de Calatayud. Allí, es van celebrar les Alfonsadas. Aquestes són una recreació històrica medieval de la Reconquesta duta a terme pel monarca aragonés Alfons I, el Batallador, en l´any 1120. 

És tot un espectacle. La ciutat retrocedeix en el temps a través de l´engalanament de carrers i diverses activitats. Mercat medieval, atraccions, exhibicions d´aus, danses, jocs, contacontes, joglars, lluites de cavallers, concerts... tot un conglomerat d´actes que rememoren la gesta aconseguida pel rei a través de la representació d´una obra teatral i la posterior capitulació, l´entrada triomfal de les hosts i la proclamació dels Furs de Calatayud. 



dimarts, 10 de juny de 2014

Crònica de festes llutxent 2014

    Les festes llutxentines desperten després que la primavera done pas a un nou cicle de vida. El mes    d´abril és l´època del renaixemt de la seqüència festera, del floriment de les activitats morocristianes. Els colors, la llum i el soroll coincideixen en una celebració arrelada en el temps que, anualment es repeteix per rememorar la història i l´origen del municipi valldalbaidí. Uns festejos oberts, amb els carrers plens de gom a gom com a escenari on es mostren els enfrontaments dialèctics dels dos bàndols. La tipologia d´aquestes celebracions està justificada en els 202 anys que es duen a terme. Sens dubte, la maduresa de les manifestacions palesa en tots els actes.

   A l´horari previst del dissabte 12 d´abril s´encetà la Hissada de les Banderes a una localització peculiar, el Barranquet de la Sang, on les tropes del rei Jaume s´enfrontaren bel·licosament en 1276 als Benimerins. A grans trets, la participació de les filaes fou significativa i, a més, al lloc descrit s´efectuà el tradicional recital de la història festera a càrrec de Clara Aranda i Estefania Langa, amb el monument fester representatiu com a escenari. A continuació, el seguici fester es traslladà acompanyat de música a la Plaça Major, on es va dur a terme el Pregó de la festa, la posada en escena dels càrrecs i dels protagonistes d´aquest any, on Isabel Pérez i Ribelles s´erigí com a cap de les tropes mores i cristianes, recolzada per la filà Turqueses. Fou l´anunci al poble de la intenció dels festers de fer festa. El primer acte per a la imminent commemoració de les festes de Moros i Cristians. Les encarregades de conduir l´acte foren Laura Bataller Granados i Estefani Canet Bella, ambdos membres de les Turqueses. El seu saber fer i la bona oratòria dotaren l´acte del rigor i la serietat que es mereixia. Si més no, el traspàs d´abanderats s´executà de bon grau, aixecant-se la filà Lloburkanes i la filà Mahometanes amb les noves responsabilitats. Alhora, els pregoners Fede Vidal i Fede Canet, dissertaren sobre l´evolució de la festa llutxentina. No cal sinó, esmentar que el president de la Germandat de Moros i Cristians, Rubén Ribelles, proclamà la nova capitana a qui li desitjà que gaudira cada moment amb intensitat. A la nit, després de sopar els festers als seus caus, es desenvolupà l´Entrada Falsa. Un acte esbojarrat, on cada filà realitzà una crítica amb indumentària manufacturada per a l´ocasió.

Dues setmanes després, marcat com de costum pel calendari de la setmana santa, s´iniciaren les festes. El divendres 25 d´abril, els festers es congregaren a les seus per oficialitzar els corresponents sopars i les entradetes pel recorregut de costum. Pel que fa al dissabte 26, a les 18:00 hores, les agrupacions musicals interpretaren les peces i les melodies més característiques a l´entrada de bandes. Amb tot, les filaes es concentraren a la Creu de Roquises per començar la desfilada de les hosts d´ambdos bàndols a les 19:45 hores. Sonaren les trompetes, els tambors, els clarins i els penons del bàndol cristià anunciaren l´inici amb les Lloburkanes encapçalant l´entrada, seguides per La Molt Festera Ordre del Pikamà que lluïren esquadres amb colors i vestits originals. Continuava la comitiva els Garibaldins, que amb motiu de la commemoració del seu desé aniversari escenificaren una pompa històrica de la fundació de la filà amb guerrers, balls romàntics i les esquadres oficials amb la indumentària característica d´aquests. Seguidament, els Boquimolls i els Templaris tancaven la desfilada cristiana. La presència de centenars de músics i les diferents propostes musicals donaren una bona qualitat a l´acte. Ara bé, l´entrada mora s´obrí tan espectacular com la primera. Les Mahometanes començaren la desfilada amb una magnífica representació de llums a la indumenmtària. Les seguiren els dissenys originals i els complements dels Benimerins, les Safires, les Raboses, els Kalifes i la filà capitana, les Turqueses. Les darreres, amb el lema, La victòria de Scheherazade, traslladà la seua pompa a la vida del castell de Topkapi i les vivències de les mil i una nits. Un món ple d´olors, fruits exòtics i riqueses, precedit d´una història, on la figura d´Isabel Pérez Ribelles emergia com a capitana després de narrar els episodis més diversos de la vida musulmana sota les directrius d´un soberg sultà. La música i l´harem de les ballarines deixaren bocabadats al públic a la fi de la capitania.



El diumenge 27, a les 7 de la matinada es desenrotllà la tradicional diana des de la Plaça de l´Ajuntament. Les filaes realitzaren l´arrancada amb els seus moviments d´armes i, tot seguit, van recòrrer els carrers del centre històric. Després d´esmorzar, els festers es reuniren al carrer sant Doménec per iniciar la cercavila festera i acudir a la missa en honor de la patrona, la Santíssima Faç. Una vegada va finalitzar l´eucaristia, els festers ocuparen els seus llocs al castell i la Plaça Major, on es va celebrar l´ambaixada Mora. Aquest any, l´encarregat de dirigir les tropes sarraïnes fou Santi Margarit, qui amb emotius dots recità un dels parlaments més antics de les festes junt a l´ambaixador croat, José Pérez. De vesprada, es va desenvolupar l´ofrena i la processó. Tot i això, el més singular un any més, fou la disparada d´arcabusseria i el continu riu de festers, veïns i colors que a l´acte acudiren.

  La tercera jornada va estar dedicada al patró dels festers, el Crist del Conhort. Al migdia, nombrós públic i festers es reuniren al lloc determinat per dur a terme la darrera batalla dialèctica entre els dos bàndols. Amb tot, els pasdobles festers acompanyaren cada filà en la pujada a la Plaça Major on es desenvolparen els diàlegs, interpretats per Juan Martí, el Moreno, i Javier Canet, on els cristians assoliren la victòria. A la vesprada, les filaes acudiren al Castell-Palau per iniciar el recorregut de la Retreta de Gala fins al cementeri. Un acte marcat de fervor i auntèntic simbolisme. Les tropes d´ambdos exèrcits reteren honors als festers difunts.  Quan concluí la visita, els festers es dirigiren a la seu de les Turqueses que oferiren un vi d´honor a tots els presents. Les viandes serviren per aportar vitamines i regular les eufòries. Més tard, començà l´últim acte litúrgic, la processó de la imatge. Cal destacar la bona nova d´aquest any, la interpretació de l´himne fester, arranjat pel Mestre Jose Maria Collado, a les portes del temple parroquial.


  Per acabar, el dimarts 29 d´abril es desenrotllà la Despertà dels Trabucs, iniciant l´itinerari des del Barranquet de la Sang i continuant pels carrers del nucli de la localitat. Al marge d´això, acabada la sorollosa activitat, les Turqueses oferiren un esmorzar on participaren molts festers. Fet i fet, durant aquests dies tan extraordinaris, els carrers engalanats per a l´ocasió amb penons, banderes i mosaics de llums, transportaren als visitants i als llutxentins segles enrrere. La festa de Moros i Cristians es visqué a tots els racons, a les cases, a les seus festeres, als carrers, a les places, etc.


                                               Alfred Garcia Arlandis. Assessor històric de la Germocril.
 






dimecres, 30 d’abril de 2014

Nou treball històric-fester d´Alfred Garcia

Els pobles i les seues comunitats viuen sota el pes de la història i, aquesta, siga escrita o transmesa oralment, és la que defineix el caràcter de la seua gent. Les nostres terres permaneixen dormides en un somni de segles, recreant records, provocant sortilegis, imaginant el passat i reproduint-lo amb esdeveniments protagonitzats pels nostres avantpassats, acostumats a soportar el domini de les civilitzacions poderoses.

Però hi ha un lloc especial reservat per a l´esperit, és a dir, les seues tradicions, costums ancestrals que continuen sent l´estructura principal on es subjecten i es defineixen els caràcters de la seua gent, humil però, orgullosa de sentir el pes de la història que, al llarg del temps, ens ha fet partíceps de mostrar la identitat i la idiosincràsia del nostre poble.

Ací, es narren els episodis històrics dels seus municipis, de la llibertat aconseguida, dels lluitadors que sempre abogaren per la igualtat d´una pàtria, dels sants patrons i les seues devocions i, per descomptat, dels seus col·lectius, les filaes i la seua gent. Es tracta d´un estudi plagat de dades peculiars i detalls rellevants, on es mostren les característiques històriques i festeres de totes les localitats de les tres províncies i els rituals que estableixen per escenificar l´origen de les seues costums. Grans o menuts, tots tenen el mateix tracte.


Alfred Garcia Arlandis. Moros i Cristians al País Valencià. 400 pàgines. Isbn: 978-84-616-9104-3 Llibre guanyador del Guardó d´Or de les festes i les tradicions 2013.

dissabte, 25 de gener de 2014

Presentació de l´himne Garibaldins 2003

El passat divendre 24 de gener de 2014, el compositor alcoià Dario Esteve presentà l´himne oficial dels Garibaldins per a la commemoració del seu desé aniversari en les festes de Moros i Cristians de Llutxent, continuant així la sèrie d´activitats establertes per al festeig. 

A l´acte assistiren nombroses personalitats de la cultura i membres de la filà esmentada. Certament, Dario comunicà a tots els presents la necessitat de protegir el ric patrimoni musical del que gaudeix aquesta tradicional festa i, endemés, agraí als Garibaldins la mostra de suport incondicional i l´encomana de la tasca de composició de la peça. 

L´himne, amb el títol Garibaldins 2003, al·ludeix a l´any de la constitució de la filà. És un pasdoble amb trets purament militars, símbol identificatiu i característic de les seues tropes junt a les populars Samarretes Roges.

PRESENTACIÓ LLIBRE ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS A LUXEN

PRESENTACIÓ LLIBRE ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS A LUXEN
El pròxim 24 de desembre de 2012 ix a la venda el llibre Origen i evolució de les festes de Moros i Cristians a Luxen. En ell es fa un repàs històric de les celebracions des de l´edat mitjana fins l´época actual, incidint en l´organigrama fester i fent una extensa descripció de totes les filaes que han contribuït al desenvolupament i arrelament d´aquestes manifestacions festives recreacionistes al municipi. Tot i això, s´analitza el recorregut a través dels temps dels textos de les ambaixades, així com dels ambaixadors que difongueren la història local. L´autor de l´obra és Alfred Garcia i compta amb el recolzament de la Germandat de Moros i Cristians de Llutxent. A més a més, han col·laborat diferents personalitats llutxentines de la cultura. Estarà a la venda en llibreries especialitzades així com al seu domicili. ISBN: 978-84-616-0874-4. Origen i evolució de les festes de Moros i Cristians a Luxen, 266 pàgines.

PRESENTACIÓ DE LA CAPITANA ESTEFANIA LANGA PAVIA

PRESENTACIÓ  DE  LA  CAPITANA  ESTEFANIA  LANGA  PAVIA
El passat 26 d´ovtubre es presentà a la seu social del carrer sant Antoni el càrrec de capitana de la filà Lloburkanes que recaigué en Tefi, una de les seues afiliades des de la seua fundació en 2007.

Participació de la filà Garibaldins a l´entrada de Benigànim

Participació de la filà Garibaldins a l´entrada de Benigànim
El passat 25 d´agost de 2012, els Garibaldins van participar a l´entrada de Moros i Cristians amb motiu de la capitania de la filà Arquers. Tot un gest de germanor amb els companys del municipi de Benigànim.

FIRA MEDIEVAL A DAROCA 2012

FIRA  MEDIEVAL  A  DAROCA  2012
L´últim cap de setmana de juliol els Moros i cristians de Llutxent es traslladaren fins a la ciutat del Jiloca per desenvolupar dues entrades triomfals de les seues respectives hosts. La participació dels Garibaldins va ser una constant junt a altres filaes llutxentines. Un símptoma inequívoc de la germanor i la vitalitat de festa de tots els seus membres.

Garibaldins, filà abanderada 2012

Garibaldins, filà abanderada 2012

SOPAR DE CONFRATERNITAT A LA SEU DELS BOQUIMOLLS I RECITADA DE L´AMBAIXADA DE L´APARELL

SOPAR  DE  CONFRATERNITAT  A  LA  SEU  DELS  BOQUIMOLLS  I  RECITADA  DE  L´AMBAIXADA  DE L´APARELL
Una gran nit junt als membres dels Boquimolls on gaudírem de la música i companyia d´una cataifa molt festera. L´Ordre dels Caragols obsequià amb un detall commemoratiu que reflexava l´esdeveniment.

FI D´UN ANY MAGNÍFIC I MÀGIC

FI D´UN ANY MAGNÍFIC I MÀGIC
Després de viure un intens any ple d´activitats lúdiques i festives, hem arribat a la fi. Amb un monòleg que provocà grans rialles entre el públic i una festa a la fi d´aquest amb la companyia de la filà Benimerins. Passem el testic a aquests últims i els desitgem a tots ells i als capitans Paco Pous i Josefa Garcia un any esplendorós.

UNA FOTO PER AL RECORD I AMB LA PARTICIPACIÓ DELS KALIFES

UNA  FOTO  PER  AL  RECORD  I  AMB  LA  PARTICIPACIÓ  DELS  KALIFES
Molt emotiva la Capitania.

MÉS QUE UN NOM.....UN SENTIMENT

MÉS QUE UN NOM.....UN SENTIMENT
Fou a l´estiu de l´any 2003 quan un grup d´amics ens reunirem al Bar Paloma i decidírem constituir la filà. Un any després, al mes de maig informarem al president de la Germocril, Ximo el pintor, de les nostres ganes de participar activament a la festa i, amb l´ajuda de la Germocril ferem realitat el somni i fundarem la Comparsa Garibaldins.