Crònica de festes llutxent 2014

    Les festes llutxentines desperten després que la primavera done pas a un nou cicle de vida. El mes    d´abril és l´època del renaixemt de la seqüència festera, del floriment de les activitats morocristianes. Els colors, la llum i el soroll coincideixen en una celebració arrelada en el temps que, anualment es repeteix per rememorar la història i l´origen del municipi valldalbaidí. Uns festejos oberts, amb els carrers plens de gom a gom com a escenari on es mostren els enfrontaments dialèctics dels dos bàndols. La tipologia d´aquestes celebracions està justificada en els 202 anys que es duen a terme. Sens dubte, la maduresa de les manifestacions palesa en tots els actes.

   A l´horari previst del dissabte 12 d´abril s´encetà la Hissada de les Banderes a una localització peculiar, el Barranquet de la Sang, on les tropes del rei Jaume s´enfrontaren bel·licosament en 1276 als Benimerins. A grans trets, la participació de les filaes fou significativa i, a més, al lloc descrit s´efectuà el tradicional recital de la història festera a càrrec de Clara Aranda i Estefania Langa, amb el monument fester representatiu com a escenari. A continuació, el seguici fester es traslladà acompanyat de música a la Plaça Major, on es va dur a terme el Pregó de la festa, la posada en escena dels càrrecs i dels protagonistes d´aquest any, on Isabel Pérez i Ribelles s´erigí com a cap de les tropes mores i cristianes, recolzada per la filà Turqueses. Fou l´anunci al poble de la intenció dels festers de fer festa. El primer acte per a la imminent commemoració de les festes de Moros i Cristians. Les encarregades de conduir l´acte foren Laura Bataller Granados i Estefani Canet Bella, ambdos membres de les Turqueses. El seu saber fer i la bona oratòria dotaren l´acte del rigor i la serietat que es mereixia. Si més no, el traspàs d´abanderats s´executà de bon grau, aixecant-se la filà Lloburkanes i la filà Mahometanes amb les noves responsabilitats. Alhora, els pregoners Fede Vidal i Fede Canet, dissertaren sobre l´evolució de la festa llutxentina. No cal sinó, esmentar que el president de la Germandat de Moros i Cristians, Rubén Ribelles, proclamà la nova capitana a qui li desitjà que gaudira cada moment amb intensitat. A la nit, després de sopar els festers als seus caus, es desenvolupà l´Entrada Falsa. Un acte esbojarrat, on cada filà realitzà una crítica amb indumentària manufacturada per a l´ocasió.

Dues setmanes després, marcat com de costum pel calendari de la setmana santa, s´iniciaren les festes. El divendres 25 d´abril, els festers es congregaren a les seus per oficialitzar els corresponents sopars i les entradetes pel recorregut de costum. Pel que fa al dissabte 26, a les 18:00 hores, les agrupacions musicals interpretaren les peces i les melodies més característiques a l´entrada de bandes. Amb tot, les filaes es concentraren a la Creu de Roquises per començar la desfilada de les hosts d´ambdos bàndols a les 19:45 hores. Sonaren les trompetes, els tambors, els clarins i els penons del bàndol cristià anunciaren l´inici amb les Lloburkanes encapçalant l´entrada, seguides per La Molt Festera Ordre del Pikamà que lluïren esquadres amb colors i vestits originals. Continuava la comitiva els Garibaldins, que amb motiu de la commemoració del seu desé aniversari escenificaren una pompa històrica de la fundació de la filà amb guerrers, balls romàntics i les esquadres oficials amb la indumentària característica d´aquests. Seguidament, els Boquimolls i els Templaris tancaven la desfilada cristiana. La presència de centenars de músics i les diferents propostes musicals donaren una bona qualitat a l´acte. Ara bé, l´entrada mora s´obrí tan espectacular com la primera. Les Mahometanes començaren la desfilada amb una magnífica representació de llums a la indumenmtària. Les seguiren els dissenys originals i els complements dels Benimerins, les Safires, les Raboses, els Kalifes i la filà capitana, les Turqueses. Les darreres, amb el lema, La victòria de Scheherazade, traslladà la seua pompa a la vida del castell de Topkapi i les vivències de les mil i una nits. Un món ple d´olors, fruits exòtics i riqueses, precedit d´una història, on la figura d´Isabel Pérez Ribelles emergia com a capitana després de narrar els episodis més diversos de la vida musulmana sota les directrius d´un soberg sultà. La música i l´harem de les ballarines deixaren bocabadats al públic a la fi de la capitania.

El diumenge 27, a les 7 de la matinada es desenrotllà la tradicional diana des de la Plaça de l´Ajuntament. Les filaes realitzaren l´arrancada amb els seus moviments d´armes i, tot seguit, van recòrrer els carrers del centre històric. Després d´esmorzar, els festers es reuniren al carrer sant Doménec per iniciar la cercavila festera i acudir a la missa en honor de la patrona, la Santíssima Faç. Una vegada va finalitzar l´eucaristia, els festers ocuparen els seus llocs al castell i la Plaça Major, on es va celebrar l´ambaixada Mora. Aquest any, l´encarregat de dirigir les tropes sarraïnes fou Santi Margarit, qui amb emotius dots recità un dels parlaments més antics de les festes junt a l´ambaixador croat, José Pérez. De vesprada, es va desenvolupar l´ofrena i la processó. Tot i això, el més singular un any més, fou la disparada d´arcabusseria i el continu riu de festers, veïns i colors que a l´acte acudiren.

  La tercera jornada va estar dedicada al patró dels festers, el Crist del Conhort. Al migdia, nombrós públic i festers es reuniren al lloc determinat per dur a terme la darrera batalla dialèctica entre els dos bàndols. Amb tot, els pasdobles festers acompanyaren cada filà en la pujada a la Plaça Major on es desenvolparen els diàlegs, interpretats per Juan Martí, el Moreno, i Javier Canet, on els cristians assoliren la victòria. A la vesprada, les filaes acudiren al Castell-Palau per iniciar el recorregut de la Retreta de Gala fins al cementeri. Un acte marcat de fervor i auntèntic simbolisme. Les tropes d´ambdos exèrcits reteren honors als festers difunts.  Quan concluí la visita, els festers es dirigiren a la seu de les Turqueses que oferiren un vi d´honor a tots els presents. Les viandes serviren per aportar vitamines i regular les eufòries. Més tard, començà l´últim acte litúrgic, la processó de la imatge. Cal destacar la bona nova d´aquest any, la interpretació de l´himne fester, arranjat pel Mestre Jose Maria Collado, a les portes del temple parroquial.

  Per acabar, el dimarts 29 d´abril es desenrotllà la Despertà dels Trabucs, iniciant l´itinerari des del Barranquet de la Sang i continuant pels carrers del nucli de la localitat. Al marge d´això, acabada la sorollosa activitat, les Turqueses oferiren un esmorzar on participaren molts festers. Fet i fet, durant aquests dies tan extraordinaris, els carrers engalanats per a l´ocasió amb penons, banderes i mosaics de llums, transportaren als visitants i als llutxentins segles enrrere. La festa de Moros i Cristians es visqué a tots els racons, a les cases, a les seus festeres, als carrers, a les places, etc.

                                               Alfred Garcia Arlandis. Assessor històric de la Germocril.